La tercera onada
La història avança ara amb més acceleració i es probable que la tercera onada es completi amb unes poques dècades.
S’han produït modificacions més profundes a la vida del home durant aquestes quatre o cinc hores que en las 8.755 restants de l’any. Vivim una situació de canvi accelerat.
El tòpic popular es refereix a la era espacial, la era de la informació, la civilització de la imatge, la era de la informàtica. La imatge es avui dia la forma superior de comunicació.
Seran països censes els que passaran d’una cultura de la paraula a la cultura de la imatge sense passar per la etapa intermitja de la escriptura i del llibre.
El desfase de la escola
En els seu objectius, els plantejaments pedagògics, els seus continguts i en els seus mètodes de ensenyament, les escoles segueixen ancorades al passat.
Els mitjans de massa s’han convertit en el medi ambient en el qual creixen les noves generacions i la escola , sembla no donar-se per assabentada.
Les escoles segueixen manifestant-se reticents a integrar les noves tecnologies.
La por al Canvi
L’home sempre ha tingut por al canvi. A aquesta por s’hi amaguen factors psicològics relacionats amb un sentiment de inseguretat.
La por al canvi i la obsessió per el passat han portat a la escola ala inadaptació.
El desfasament en xifres
Aquest enorme desfasament entre l’escola i la societat, es torna dramàtic quan es comparen dades sobre fracàs escolar amb dades sobre la eficàcia dels mitjans de massa.
“El 80% de la informació assimilada per els adolescents, arriba a través dels mitjans de comunicació de massa i nomes un 20% a través de l’escola” (A. de Miguel 1974).
Veure la televisió s’ha convertit en la tercera activitat del ciutadà mig, després d’anar a treballar i de dormir.
És indiscutible que existeix una dissociacions entre l’escola i la societat, entre la forma de aproximació a la realitat que practiquen els alumnes fora del context escolar i el que se’ls imposa dintre.
Un nou home
Al llarg d’aquestes ultimes dècades han adquirit una especial rellevància les investigacions realitzades en torn a la dinàmica cerebral, referent a la especialització funcional integrada dels dos hemisferis cerebrals.
El paper que porten a terme els dos hemisferis cerebrals en la elaboració del pensament humà i en la configuració del comportament.
En l’hemisferi esquerra (que controla el costat dret del cos) i radiquen les àrees específiques com la lectura, l’escriptura, el càlcul, la aritmètica, en general regeix les funcions lligades al llenguatge i a la abstracció. És l’hemisferi amb major sensibilitat per lo visual.
En l’hemisferi dret (que controla el costat esquerra del cos) i radiquen les àrees específiques com el reconeixement immediat del rostre, la distinció i el record de les formes, la discriminació d’acords musicals, en general regeix les funcions espacials no verbals. És l’hemisferi emocional, intuïtiu, creatiu i sintètic.
Per primera vegada després de molts anys torna a adquirir predomini l’hemisferi dret, gràcies als mitjans de masses de la era electrònica.
Un nou mètode de conèixer
La aparició i l’ús de noves tecnologies produeixen alteracions a les formes de pensament i d’expressió, en els processos i actituds mentals, a les pautes de percepció, a la proporció dels sentits.
Per llegir un text escrit fa falta situar-se per sobre d’ell, pel contrari, contemplar una imatge nomes es pot fer submergint-se en ella.
El nou home amb predomini de l’hemisferi dret, coneix a través de sensacions.
Un nou llenguatge
“El llenguatge audiovisual, és aquell que comunica les idees a través de les emocions” (P. Babin i M. McLuhan). Expressar-se audiovisualment significa comunicar-se les intensions durant el mateix acte de suscitar emocions.
El llenguatge audiovisual és:
- Barreja. So, paraula, imatge
- Llenguatge popular
- Dramatització: Dramatitzar i crear tensió
- Relació òptima entre fons i figura
- Presència: Es veu i s’escolta amb tot el cos
- Composició per “flashing”
- Encadenament “de mosaic”
El nen creix absurd
“El nen actual creix absurd, perquè viu a dos mons cap dels dos l’ajuden a creixer” (M. McLuhan).
L’escola és víctima i al mateix temps causa directa, d’aquesta situació conflictiva, però pot convertir-se en una institució pont entre les dos cultures, facilitant un aproximació dialèctica i crítica entre elles.
Una educació en estèreo
L’educació en estèreo és la resposta “En ocasions serà el registre artístic el que domini. En altres ocasions serà el registre analític i de l’un a l’altre hi ha un pont” (Ibídem).
Com es fa aquest pont? Una educació en estèreo utilitzarà la comunicació, el diàleg i la confrontació per facilitar el pas de les emocions al hemisferi de la reflexió i la racionalitat.
Fonts d'informació: Ferrer.J; Video i educació
Entrades
